lunes, 30 de mayo de 2011

CURSA DELTA PRAT Em falta un puntet (de forma)

Doncs, sí. Aquesta és la conclusió esportiva. Em falta una mica de forma per millorar marca, però les sensacions han estat bones. La millor conclusió, però, és que les molèsties del genoll semblen haver desaperegut totalment (o gairebé) en una cursa no exigent pel que fa al recorregut, però sí per la idea d'anar a ritme de rècord (o a prop).
Anem a pams, però.
Córrer al Prat era una pseudobligació perquè és, des de fa uns anys, la meva segona ciutat. La Maite és d'allà, els seus pares hi viuen, i tinc bons amics allà. A més, l'hora de la cursa (9 del matí) i el recorregut (totalment pla) animaven.
Tres membres més de l'Ashi Running Team participaven (el Jon, el Xavi i la Romana) i també un amic meu, el Santi, amb diferents objectius. El meu era clar al principi, atacar el meu rècord personal, que es resisteix, com puc avançar.

El preescalfament va ser des de casa dels meus sogres (on vam dormir) fins a les pistes municipals d'atletisme, el Complex Esportiu Municipal Sagnier. Allà em vaig trobar el Jon i la Romana, que ja pululaven per la zona de recollida de dorsals. El Xavi va arribar més tard per problemes logístics, i amb el Santi vaig coincidir per allà. És el que té una cursa amb poca gent (750 inscrits, 600 i escaich arribats).
La idea era molt clara: a tope des del principi. No hi havia més estratègia. I semblava funcionar. Un primer km bo (3:41) (amb la presència de la Maite i dels seus pares al costat de casa) més dos següents dins de la normalitat (3:53 cada un) m'animaven. Fins al km 5 vaig veure que la cosa anava bé, tot i que el ritme al tartan de l'estadi (on jo pensava que "volaria") no em va acabar de convéncer. El temps del parcial (19:27) em va animar, a mitges.
Allà al fons, a la dreta, de verd "Ashi"
Si seguia a 3:50 el rècord era meu, però els dos quilòmetres següents no vaig estar fi. Em costava molt aguantar el ritme per sota de 4 minuts i apropar-me al 3:55 era gairebé una quimera. Total, que em vaig desmoralitzar una mica. La humitat, la segona volta al circuit i el punt aquest que comentava al principi, no em van permetre apretar més. Em van sortir parcials per sobre dels 4 i algun per sota, però no vaig "morir" en l'intent de baixar dels 39, vaig preferir aguantar per fer uns dignes sub 40.
Finalmente, 39:28, una molt bona marca, tenint en compte l'estat físic que tenia. A la classificació: satisfet. 86è de la general i 51è de la categoria. Bona bossa de punts (80,76) a la Lliga Championchip, 142è de la general i 58è de la categoria de majors de 35 anys.

A l'arribar vaig veure el Jon, que tot i no estar fi...va acabar 13è!!! (34:58). El Xavi també va "mig punxar" com va dir ell, però va ser el 198è, amb 42:51. Molt bé un sub43. I Romana, que us haig de dir d'aquesta dona que sense gairebé entrenar i sortint de la lesió fa 48:14, acaba la 21ena de la general, i la 8ena de la categoria. Increïble.

El Santi (que ha tingut molèsties al maluc), acompanyat del tiet de l'Anna (un altre que no corria des de feia dues setmanes, amb una costella xunga...) i van arribar junts amb un crono de 47:30. Molt bé, Santi, encara que no ho valoris perquè vals 45'.

La conclusió és una bona matinal, una bona cursa, ben organitzada, amb una bossa del corredor que està bé, potser massa girs bruscos en el recorregut i la zona del polígon és una mica "lletja", sense ànima, perquè pel poble hagués estat més atractiu. Bon test. A més, després dels 10km, vaig convéncer la Maite perquè sortíssim a córrer i poc a poc va sumant quilòmetres (5,15 en total, 3,37 corrents). Ja fa un mes que va començar i cada dia va a millor, però això sí, poc a poc...i amb bona lletra. Les Mizuno van de conya, Ernest Estem guanyant una adepta.

martes, 17 de mayo de 2011

PROPER REPTE: Cursa Delta Prat

Breu apunt per destacar la propera cursa en la qual participaré. La 12a edició de la Cursa Delta Prat, el proper 29 de maig, a les 9 del matí. Recorregut molt planer, tot i que amb diferents giravoltes, pels carrers del poble en un circuit de 5km al qual, lògicament, se li donaran dues voltes. Els carrers no són molt amplis, però tampoc hi haurà molta gent (límit 750 participants), per tant suposo que es podrà córrer bé. A veure què tal em trobo després de la lesió ( i de la cursa de Canet com a bona prova de que tot va bastant bé). Els entrenaments van bé, amb millora en tots els sentits, però poc a poc. Es nota la inactivitat i ja veurem com afronto la cursa. Alguns companys de l'Ashi Running hi seran, per tant, bon moment per intentar a tornar deixar el nom del club ben alt.

lunes, 9 de mayo de 2011

CANET RACE. Bona cursa, millor equip

Un autèntic equipaç: Ashi Running, 1r per equips

D'això se'n diu un equip! El fet que estiguem al primer lloc del podi (només puntuaven els 4 primers, però vam pujar els 7 que vam participar) és una molt bona notícia, però la millor de totes és la qualitat humana de tots els integrants, de tots. I això fa molt més que tots els premis, tot i que sempre fa il·lusió estar en un equip campió.
Mostra gràfica del 1r lloc de l'equip
El Jon va acabar 12è, el Roman, 21è, el Rafa, el 42, i el 10è de la categoria (si voleu llegir la crònica ), i l'Ernest, el nostre capi, en el número 50). La Sònia va ser la segona de la categoria i novena de la general.

Anem a pams, però diré que sóc una mica desastre i vaig arribar tard a la convocatòria. I mira que estava a 15-20 minuts en cotxe!!! Però no puc fer-hi res... És igual, quan em vaig trobar amb els membres de l'equip, més al Juan Carlos, que també va anar pel seu compte, la bona matinal atlètica va començar. Bones sensacions, bon ambient i tot a punt.

Finalment, decideixo no anar amb el Juan Carlos, que no té cap intenció d'apropar-se als 45 minuts (finalment va fer 49:04, molt bé després d'una setmana d'inactivitat i dos entrenaments posteriors) i ens trobem amb el Xavi a la sortida. Buscarem aquests 45 minuts, ell també fa dies que no pot entrenar com li agradaria i ja li va bé. A més, el perfil és dur, molt dur.

Tot a punt, tensió, ganes...i sortida!!!

Per tant, i tenint en compte el perfil, amb 2-3 pujades complicades (sobretot la tercera), no sortim massa esperonats, sinó que busquem un ritme cómode, a 4:30 aprox, tot i que d'inici ja costa mantenir-lo pel primer "calvari" abans del km 1 (de fet, tot el primer km és de pujada, encara que l'inici sigui més suau). Encara tenim les cames bé i el genoll també... La baixada posterior permet recuperar segons, que tornem a perdre en la pujada bèstia, però que gairebé millorem a la baixada. Total, que al km 5, passem amb un crono de 21:54, un pèl més ràpid del que havia pensat.
Un plaer córrer amb el Xavi. Gran foto, gràcies, Paco

La segona part era un "bucle", per tant havíem de passar pels mateixos llocs, però ja sabíem el perfil i va ser més lenta (22:43), perquè vam voler ser una mica més conservadors. En algun moment van esbufegar una mica més del compte, però haig de dir que em vaig trobar molt bé durant tota la cursa. Al final, 44:37, a 4:28.
A l'arribada, content, com es pot veure

El genoll no es va ressentir, tot i alguna baixada "suïcida" i avui no fa mal, que és molt. Per tant, i creu els dits, espero començar a estar recuperat i tornar a entrenar a ritmes més vius per la darrera cita de la temporada, els 10 quilòmetres de Pineda, si no hi ha res més pel camí.

Xerradetes post cursa
Les dades:
TEMPS: 44:37
POSICIÓ: 98è, de 419
CATEGORIA: 27è de 121

jueves, 5 de mayo de 2011

CANET RACE (prèvia)

IDENTIFICADOR: 70712211406
CATEGORIA: 1105-CANET-XIP
PREU: 1200 (bé, vol dir 12€)

Aquestes són les dades oficials i això vol dir que ESTIC INSCRIT A CANET!!!
Fins ahir a la tarda-tarda no ho tenia gens clar. Les proves radiològiques no van dir res, tal com esperava, i haurem d'esperar a la ressonància magnètica (RM), que arribarà un dia o altre. Vist el panorama i tenint en compte que feia més de 15 dies que feia bondat (i que prenia els antiinflamatoris), vaig decidir provar-me.

Les sensacions van ser bones, sense ser excel·lents, ja que en algun moment vaig notar alguna petita molèstia. Molèstia, que no dolor, i això és molt important. Vaig pensar de fer només 25-30 minuts al ritme que sortís, però al final, tal com anava, vaig decidir fer 10 quilòmetres, per saber si era capaç d'aguantar sense dolor... Doncs, sí. 10km en 47'35", a un ritme de 4'46", tenint en compte que el primer i l'últim van ser a 5'15" aprox. els altres 8km em surten a 4'37". Molt satisfet. Per tant, diumenge, a Canet, no espero fer un gran temps, però sí tornar a sentir-me corredor...i a més veuré la gent de l'Ashi Running, el Juan Carlos també hi va (igual vaig amb ell, a veure si vol fer marca o no).
Al·licients suficients per diumenge al matí.