lunes, 25 de abril de 2011

ESTIC LESIONAT

No sé què tinc, però no estic bé. Les molèsties al genoll van començar fa tres setmanes, la prèvia de la cursa de Bombers. A Barcelona tot va anar bé, a excepció de les molèsties posteriors ja en fred. La setmana següent vaig fer bondat i només vaig sortir dimarts. La mitja marató de la Garrotxa la vaig fer sense patir gaire i amb un bon crono. El fet de rebre un pernil quan creuaves la línia d'arribada em va animar, suposo, però poc després anava gairebé coix...

Aquesta setmana passada he fet molta bondat. Tanta, que només he anat a nedar a la piscina, dos dies, i un d'aquests dos dies vaig fer gimnàs abans. No em va fer mal i va ser una mica de musculació general. Ahir diumenge vaig voler provar. 30 minuts al "tran-tran", gairebé sense mirar el rellotge (em van sortir a 5:40) i les molèsties estan aquí.

LA FOTO NO ÉS SIMPTOMÀTICA...O AIXÒ ESPERO!
Em fa mal, a vegades, quan camino. És un dolor a la part exterior del genoll dret, no té pinta de ser muscular i fa mal quan m'apreto l'os, però no noto mal de tipus lligamentós. No sé, com que no he tingut mai cap lesió important, la ignorància em supera. No és un mal terrible. Demanaré hora al metge a veure què! De moment, i tenint en compte que sóc molt optimista, cal dir que els objectius de temporada estan més que assolits. Si cal parar un temps per recuperar-me, és el "millor" moment.

lunes, 18 de abril de 2011

MITJA DE LA GARROTXA La mitja del pernil

Objectiu aconseguit!
No n'estava gaire convençut, per com havia anat la setmana i les molèsties que tenia, però, finalment, vaig poder acabar bé la mitja i vaig passar un cap de setmana fantàstic amb amics i família. El pitjor de tot és que des d'ahir el genoll fa bastant de mal. Tocarà descansar...


Anem a pams. Dissabte, després d'arribar a l'apartament, vam decidir fer una excursió, que al final va ser d'11 quilòmetres. La típica dels volcans de Santa Margarida, Cruscat i la fageda d'en Jordà. Molt maca. I la vam fer força tranquils. 3 horetes. Allà vaig notar alguna petita molèstia.


Al dia següent notava alguna cosa, però no molt. Escalfament bé, però continuava amb l'idea de fer una cursa conservadora. Tenint en compte el perfil, que pujava fins el km 8, però que tenia alguna pujada més fins el 15, no vaig voler apretar gaire. Vaig sortir a 4:30 i ho vaig clavar pràcticament a cada km. Si hi havia un de més dur de pujada, després a la baixada tocava recuperar temps. Així em vaig plantar al km 10, 40:10. Molt bé. Vaig fer els dos avituallaments (als km 4 i 8) i després vaig repetir al 12 i al 17. Va anar força bé no perdre'n cap tot i que no feia una calorada massa dura. Calor, però seca, i els paisatges, molt macos, tot i que no deixa de ser una carretera de poble!


Mirant el temps, no volia arriscar més perquè el genoll de tant en tant feia una mica el tonto. Així doncs, fins el 15 vaig baixar el ritme una mica. Em van quedar uns quilòmetres propers als 4:35. No m'importava gaire, tot i que la idea de fer 1h35 estava al cap. Una curiositat perquè vaig anar amb la tercera dona durant pràcticament tota la cursa. Ara t'avanço jo, després tires tu, ara anem junts, va ser divertit.



ARRIBANT A META

A partir del km 15 la vaig deixar després d'una baixada molt maca em va permetre recuperar temps (del 15 al 16, a 4:07), però no vaig voler apretar fins el final. De fet, els dos últims quilòmetres, però més fort només l'últim. Al final, un últim km a 4:01 i un temps real de 1h 34:24. No ve d'aquí. A la classificació 157è de 676 acabats. Molt content. I més quan vaig recollir el regal.

ENCARA NO L'HEM TASTAT, PERÒ NO TRIGAREM A ENCETAR-LO

El Juan Carlos va fer un "carrerón". Va fer 1h46:40, minut i poc més que la seva millor marca, tenint en compte el perfil, una cursa realment molt bona.


Després de tumbar-nos a la gespa del CN Olot (bona organització) cap a l'apartament per fer carn a la graella (boníssima) per recuperar forces...


Al final, l'únic apunt negatiu van ser les molèsties posteriors, que es van convertir en dolor, al genoll dret (té pinta de tendinitis). Per tant, ara toca descansar per recuperar-se i estar bé quan sigui, sense cap mena de pressa. No tinc cap altre objectiu.

miércoles, 13 de abril de 2011

PRÈVIA MITJA DE LA GARROTXA

Quines ganes d'arribar!
El premi bé que val la pena, oi? Potser no és com el de la foto, però de ben segur que està prou bé. La mitja de la Garrotxa (encara hi ha places fins dijous a les 20hores) té això, que a l'arribar tens un pernil de regal. Només per això val la pena anar-hi, però hi ha més alicients. Passar un cap de setmana amb amics i parella, visitar alguna de les moltes atraccions que té la comarca i una mitja exigent, dura. Un repte perquè fins ara havia buscat mitges per proximitat, per recorregut i ara Olot queda lluny de casa i és una muntanya russa...per què no?

A veure com respon el genoll, és l'única preocupació que tinc. Per la resta, la marca no m'importa res, ni tan sols compta per a la Lliga Championchip, per tant correré per disfrutar. I si disfrutar vol dir córrer més lent, ho faré. Si significa anar més ràpid per sentir-me orgullós de mi mateix, potser també ho faré. Ja veurem. La tàctica hi serà en algun moment, però el més probable és que les sensacions s'imposin. Com ha de ser.

lunes, 11 de abril de 2011

CURSA DE BOMBERS 2011 Bé, però no molt bé

No puc dir que no estigui content. 38'49" és una marca molt bona (de fet, és la meva tercera millor marca personal, i el millor registre de l'any), PERÒ ("There's always a but", que dirien els anglesos) em queda una sensació agredolça de poder haver fet una mica més. Però el cert és que no vaig poder. Les cames, el cor, el ritme. No podia i no pud dir que no vaig donar-ho tot.

El primer de tot va ser un ensurt d'aquells enormes i que a punt van estar d'aigualir-me la cursa. Quan entràvem a Barcelona m'enrecordo que m'he deixat la polsera del temps del calaix a casa. Aghhh!!! Havíem sortit un pèl tard, però no podia arribar i no entrar en el meu calaix. Hagués estat un desastre de cursa. Per tant, mitja volta i a veure si hi ha sort. La va haver, gràcies en part a la Maite que va anar depressa i corrents a agafar-la a casa. Un altre cop autopista i primer objectiu (després de 90 quilòmetres en comptes de 30) aconseguit. A les 9:50 entrava al calaix.


HOMENATGE A LES "ANIMADORES", LA MARI ÁNGELES I LA MAITE

Trobo ràpidament el Rafa i el Paco, dos cracks. Un, el Rafa, que prepara la marató d'Empúries http://rafarunning.blogspot.com/
i el Paco, que està en un gran moment de forma, el Half Ironman de Calella http://fmoreno9.blogspot.com
No tinc temps d'escalfar i els nervis estan a flor de pell, però la tàctica la tenia al cap dibuixada. El Paco comença molt i molt fort, tant que costa seguir-lo. El Rafa està darrere, però jo segueixo l'estela del de Terrassa per intentar fer un bon primer quilòmetre. Va bé per córrer més tranquil després, o per enfonsar-se, com gairebé em va passar. Primer parcial, 3:36 (uff!!!). Bé, segons que guanyem. Pugem Paral·lel i el km 2 el fem en 3:47. Massa ràpid, pero les cames van bé. És clar, porto 2km!!!! Després del primer pas de control, al km 2,5 me n'adono molt clarament que aquest NO ÉS el meu ritme i li dic al Paco que tiri.

Ja en solitari intento buscar realment el meu ritme i al pas pel km 3 encara estic prou content ja que el faig en 3:58. Això pinta bé ja que hi ha un bon coixí. No comptava, però, que l'esforç de l'inici el pagaria amb escreix. En teoria tenia uns quants quilòmetres per anar a 3:50 i acabar a tope per fer millor marca personal. A mitja cursa veig que la cosa anirà molt justa (km 5 19:25).
Les cames no tiren, vaig a tope i el cos no es troba còmode. No aconsegueixo apropar-me als 3:50 de cap de les maneres ja que em surten del 5 al 8 una mitjana de 3:55. Sé que no arribaré, però ho haig de donar tot. Al km 8,5 comença la baixada de Via Laietana i és moment de deixar-se de tonteries i anar "a mort". Es nota el canvi i faig un 3:52 entre el 8 i el 9 i un fantàstic 3:35 fins el final. L'esforç és gran, i la recompensa relativament bona perquè m'he quedat a només 22 segons del rècord personal.

Ja a l'arribada em trobo amb l'Ernest, que sí que ha aconseguit MMP (39:53, ja és sub40, FELICITATS capi!!! http://runnec.blogspot.com/) ens dirigim fins el Parc de la Ciutadella on em quedat amb la resta. Les bones marques de l'equip: Jon, 34:30 i 39è de la general i Ricardo, 35:08 i 78è i Roman 36:19, 133, després d'haver fet 10è dissabte a Esplugues...quin trio de cracks, Paco fa 37:51 i MMP, igual que l'Ernest, el Dídac i la Sònia (sub 50). Els altres (Rafa, Xavi i jo mateix) fem registres d'acord amb les possibilitats i entrenaments, però tots coincidim a dir que la calor ens ha influit i que la gentada no permet aconseguir millors marques tot i ser una cursa molt ràpida.

BONA REPRESENTACIÓ DE L'ASHI RUNNING TEAM

El Juan Carlos tampoc no va fer una gran cursa (48:15), ni el Santi (49:06). El David, que retornava després d'alguns mesos d'inactivitat, bé (48:08).
EL GEST DE "DECEPCIÓ" ÉS EVIDENT, JE,JE
El curiós/negatiu per a mi va ser el tema molèsties al genoll. Durant la cursa tot va anar perfecte, cap problema i després de l'arribada, dels estiraments, vaig decidir anar a buscar el cotxe corretns, per refredar una mica i ...ah!!! quin mal al genoll. El mateix dolor. Gel al migdia, gel a la nit, però avui em fa mal fins i tot caminant... A veure si descanso i em permet continuar sense problemes. NO forçaré gens, tot i que la setmana que ve tinc la mitja de la Garrotxa...haig d'acabar-la encara que sigui a la pata coixa, que a l'arribada hi ha un pernil de regal, je, je
Esperem que tot vagi bé.

lunes, 4 de abril de 2011

CURSA EL CORTE INGLÉS Bon test, millor del què esperava

Ara repassava l'entrenada de l'any passat http://raulmarato.blogspot.com/2010/05/cursa-el-corte-ingles-millor-del-que.html i mirava encuriosit el títol, ja que és pràcticament el mateix. Aleshores es va disputar a finals de maig i la vaig fer després de participar a la mitja de Girona. Ara és un test més de cara a Bombers. Em feia la impressió que estava millor que l'any passat, però curiós, no és així. Però anem a pams.

La trobada amb la gent del team a la Borsa de Barcelona (som un valor en alça, je,je), amb foto, salutacions, conèixer alguns dels membres que no coneixia. Total, que havíem quedat a les 8:15-8:30 i gairebé a les 9 anava cap al Zuric on havia quedat amb el Juan Carlos per veure'ns.
Sense gairebé temps per a escalfar, ja que havíem d'entrar al calaix, començo la cursa. Ufff! Quin patiment. Mira que sortir endevant està molt bé, però és clar, quan et comença a sortir gent per tot arreu al carrer d'Aragó (iaies caminant, famílies amb nens, gent que sortia de passeig...) es fa difícil avançar. L'slàlom no provoca més que un ritme un pelet més lent del que volia. Pensava anar a 4'00" el km i vaig anar els 3 primers quilòmetres a una mitjana de 4'05". No m'importava, ja que el test havia de venir després.
El segon obstacle era la pujada a Montjuïc, la "doble" pujada perquè al principi es fa dura, el replà del Poble Espanyol, la baixada per darrere del Palau Sant Jordi i la insofrible arribada amb la llengua fora fins a l'Estadi Olímpic. El pas pel tartan és molt maco, però la pujada posterior et deixa aplatanat (mitges en aquests 4 quilòmetres entre 4'13 i 4'55"!!!). Sort de l'aigua a la sortida i la baixada posterior. I quina baixada!
No m'enrecordava de la velocitat que agafes baixant "a saco". Al km 8 em surt una mitjana de 3'43", però és que al 9, ja amb més pla, a 3'38". Em sento molt bé, molt còmode, gens cansat i decideixo continuar amb el ritme. Del 9 al 10, 3'51". Perfecte. La referència al km 10 són 41'59". La curiositat és que l'any passat vaig fer 41'53"... El final del recorregut (766 metres), en menys de 3 minuts (a 3'45").
A l'últim quilòmetre, en el darrer esforç.
Finalment, els 10.766km en 44'52". Posició 199 de la general (4350 arribats, però poc significatiu pel caràcter popular, tot i el xip). L'any passat, va ser un quilometratge superior (10,934km) i vaig acabar en la posició 195 d'uns 3.000 que van arribar. Qualitativament millor.
Bé, el millor de tot és la puntuació per a l'Ashi Team, cinquens per equips a la cursa (http://www.championchip.cat/lliga2011/resultats.php?resultat=clasis/RepClubsxMTots.htm) , per a la Lliga personal (sóc el 139è de la general aquest 2011 i el 59è de la categoria de més de 35 anys http://www.championchip.cat/lliga2011/resultats.php?resultat=clasis/RepClubsxMTots.htm aquesta és la classificació dels membres del team) i per a la Challenge 10km de Barcelona (http://www.10k.cat/resultats/ResHomes2011.htm 179è, tot i que només he participat en quatre curses. Jon Koldo, què gran, va segon en aquesta Challenge i tercer a la Championchip). Per acabar, com diu el títol, bon test per a Bombers!