miércoles, 29 de diciembre de 2010

PANERA I CURSA DELS NASSOS

La foto mostra la "panera" que hem rebut la Maite i jo aquest Nadal. Per part meva, l'empresa ja fa un parell d'anys que no ens obsequia amb cap detall nadalenc (abans hi havia un pernil, petit, però pernil ibèric que feia molt de goig, i fins i tot unes ampolles de cava o vi...eren altres temps). Amb la Maite no han tingut mai cap detall a excepció d'aquest, ja que el desmantellament d'una botiga del grup ha deixat algunes coses per repartir entre els treballadors. La resta són els "detalls" que a bé han tingut els organitzadors de les últimes curses a les quals he assistit, però sobretot a la mitja de Mataró i la Sant Silvestre del Masnou. El que està clar és que no cal comprar productes de neteja, xampús i maquinilles d'afaitar durant un temps. Benvingut sigui.
Aprofito l'entrada per donar pas a "l'altra Sant Silvestre", la de Barcelona ciutat, ara (tot i que abans també sortia com a "subtítol") Cursa dels Nassos http://www.bcn.cat/cursanassos/
Dijous 31, 17:30 hores i acompanyat un altre cop pel David i el Juan Carlos. És un bon moment per fer marca, o si més no per intentar baixar de 39 minuts. No voldria ser més agoserat, ara per ara. Ja veurem! Si no actualitzo entrades, fins l'any que ve. Bona entrada d'any i feliç 2011!!!!

lunes, 27 de diciembre de 2010

SANT SILVESTRE DEL MASNOU Fred, presses i 18:08 (no reals) en 5km



El subtítol resumeix molt bé el que va ser la matinal atlètica del Masnou. Fred, molt de fred, no d'aquell agradable que mola per fer marques. Sort que el vent no va ser tan fort com pensava. Les presses van venir perquè vaig arribar un pèl tard (i mira que de Mataró al Masnou són 15-20 minuts...) i entre saluda a l'Esther, que feia la seva primera cursa, i posar-nos en marxa ja quedaven 20 minuts com a molt per a l'inici de la cursa. I el fred va provocar l'atac d'anar als lavabos...que evidentment estaven plens. Vam apropar-nos als d'un bar que també tenien una cua important, però no tan exagerada. Total, que després d'un pseudoescalfament, m'apropo amb la "marabunta" amb la intenció de buscar un bon lloc a la sortida.
Psicològicament anava bé perquè després d'una mitja marató, 5 km es fan com aquell qui diu amb el barret, però sabia que no hi ha temps de rectificació, per tant un bon ritme de sortida era imprescindible per agafar posicions. Això vaig fer i sense pensar que anava especialment ràpid vaig veure com em col·locava bé. Sense adonar-me'n també vaig passar el primer km i vaig mirar el rellotge de reüll. Vaig fer, suposo, uns 3:30 i escaig perquè sí recordo el pas pel km 2, 7:10 més o menys. Allà vaig flipar perquè vaig començar a processar i pensar que m'estava passant de ritme, però el rellotge em deia que anava a 3:50, 3:45, a vegades més, molt irregular. El tercer km va ser ràpid (10:50 aprox), però el quart va anar un pèl més lent i quan vaig apretar, al final de tot, vaig veure un temps molt però quemolt bo: 18:08. La idea era baixar de 19 minuts, però no tant... Després, vaig començar a sentir comentaris de que la cursa era una mica més curta, potser uns 200 metres. Bé, em faig a la idea que he fet uns 18:50, per tant, dins de l'objectiu, que si un altre dia vull apropar-me als 18 minuts em sembla que hauré d'entrenar molt i molt. Vaig acabar el número 107 d'uns 1100 que van acabar, i el 43è de la categoria. http://www.santsilvestredelmasnou.com/ (per si voleu veure la classificació general). Molt content.

També molt content per la cursa de l'Esther, una amiga que s'estrenava en el món de les curses, i que va fer 30:24. Bravo! L'objectiu era acabar i ho va aconseguir, tot i alguns problemes als tibials que s'ha de mirar. Felicitats, Esther! Ara, a preparar l'altra Sant Silvestre, la de Barcelona, la Cursa dels Nassos, amb l'objectiu d'apropar-me als 39 minuts... a veure què.



miércoles, 22 de diciembre de 2010

SANT SILVESTRE DEL MASNOU Primera cursa de 5 quilòmetres

Doncs sí, no he fet mai una cursa de 5km com a tal. Puc presumir d’haver fet una marató, alguna mitja i més de 10, però no una de 5. Sí que he participat dos anys en la Cursa Barça-L’Illa (que aquest any ja no es va celebrar) i que tenia un recorregut de 7km, però crec no ha sortit mai aquesta opció. De fet, no tinc gaire clar el temps que tinc en aquesta distància. Mirant el meu arxiu no he baixat dels 19 minuts perquè el meu millor temps en 10km són 38:27 de la Cursa de Bombers d’enguany, amb dos parcials de 19:16 i 19:11. Per tant, l’objectiu de marca seria baixar de 19 minuts. Ara bé, “alerta”, com diria el Monegal, la cursa en realitat té 5.050 metres. Ep! 50 metres són 50 metres. Necessites com a mínim entre 10 i 12 segons per recórrer aquests metres a la velocitat mitjana de la cursa, o sigui a 3:45 per km per tal de rebaixar aquest temps. Ai, ai, ai! Que no serà fàcil. Qui deia que ho seria? És un repte més, interessant, ja que a més permetrà saber com estic de cara a “l’altra Sant Silvestre”, la de Barcelona, que és de 10km i que promet ser interessant. Llàstima de no fer primer la de Barcelona, ja que després d’una mitja marató, una de 10 sembla “fàcil”, je,je. Amb la de 5km ni ens adonarem i ja estarem a l’arribada. Aquesta cursa serà també especial per a una amiga meva que hi participarà per primera vegada en una cursa. L’he donat alguns consell i escalfarem junts. A veure què tal i si tens sort, Esther!!!

La foto és un préstec de la pàgina web oficial de l'edició de l'any passat.

lunes, 20 de diciembre de 2010

MITJA DE VILANOVA Torno a baixar d'1h 30 min


Bé, va per davant que de debò no tenia ni idea de com em trobaria. No sabia ben bé què podia fer i no era pas una "estratègia" per alegrar-me d'un temps millor del que esperava. En principi anava amb la idea de, si tot anava molt bé, baixar d'1h 30 i ho vaig fer: 1h 29' 16", segona millor marca en mitja, i vaig rebaixar la marca de l'any passat en 10 segons. No està malament, tenint en compte que fa 15 dies havia fet la mitja de Mataró...amb MMP. Per als interessats en classificacions i tal, número 207 d'uns 1500 inscrits i 112è de la categoria. Molt content.

Vilanova tenia la seva gràcia perquè va ser la primera mitja que vaig córrer i perquè, a més a més, la corria amb dos amics, el Juan Carlos i el David, que no debutaven en la distància, però gairebé per diferents raons. Tots dos van fer pràcticament el que s'havien marcat. El David, per sota d'1h 45' i el Juan Carlos, poc més d'1h 46'. Per tant, "triplete".

Pel que fa a la cursa, el cert és que vaig ser una mica irregular pel que fa als temps parcials de cada km, però molt regular cada 5 km. Els temps van ser 21'11" (km 5), 21'13 (per 42'24" al km 10), 21'30 (i 1h03'54", al km 15) i 20'52" (1h24' 46"al km 20). El km i escaig final en 4'30". Per primera vegada vaig fer millor la segona part que la primera!!! (dos segons, en realitat, je, je).

Tenia bastant clara l'holografia del terreny, tot i que sempre et duus alguna sorpresa. 21km són molts i és difícil controlar-los tots, però m'enrecordava bastant de la petita pujada del km 4 al 5, i per això vaig anar més ràpid abans per fer aquest km en 4'24" sense que el temps es ressentís. La baixada posterior del km 5 al 7 va servir per agafar segons de cara a la pujadeta entre els km 13 i 15. Mentalment va anar molt bé marcar-me objectius a curt termini, gairebé cada 3 o 4 km en tenia un per tal d'automotivar-me. Tot ajudava a buscar l'objectiu de baixar de 90 minuts.
El tram final és "punyetero". Sembla pla, però és un petit "tobogan" i això, a més a més, en una carrtera de les afores del poble. Quan vaig arribar al km 17, amb 1h12' aprox se'm va encendra un llum i vaig pensar: si te'n vas a 4 minuts per km tens a tocar l'1h 28. Potser un pèl just, però podia ser. Total, que em vaig deixar la pell durant 2 kms (4'01 al 18 i...3'58" al 19). Però no comptava amb un parell de km finals complicats. A més, el cartell del km 20 va desaparèixer!!! tot i que ja l'havíem vist abans al km 3 em sembla. El km semblava etern i en una petita pujada final que va acabar per decidir el temps final que, tot s'ha de dir, em va deixar plenament satisfet.
Ara, a recuperar forces per una cursa molt més modesta: diumenge, la Sant Silvestre del Masnou, 5 km per païr els torrons...

lunes, 13 de diciembre de 2010

QUÈ FARÉ A VILANOVA?

Evidentment és una pregunta retòrica, però és que tinc el cap ple de dubtes. M'explico.
No tinc molt clar com estic després de la mitja de Mataró. En teoria bé, però si fem cas a l'entrenament de divendres, estic fet una piltrafa, si fem cas al de diumenge, estic molt bé. A qui li faig cas? Com sempre, el cos i la competició dirà...

Una opció era fer de llebre a alguns dels meus amics, però no estic segur de que vagi bé. El David és un rellotge suís amb una precisió que espanta i estic segur que farà la marca que vol fer amb cada km al temps exacte. Crec que li faria més nosa que una altra cosa. El Juan Carlos és diferent. És més com jo, va a sensacions i no té clar què farà. Això vol dir que si ell no ho té clar, no sé si jo per allà tampoc no ajudaré.

Agafa més forces anar sol. Ara bé, si no hagués fet marca a Mataró hagués anat a rebaixar-la a Vilanova, segur. Però ara em sento com alliberat de "pressió" i no passa res si no milloro els 1h28'01". L'any passat vaig baixar d'1h 30' i aquest hauria de ser l'objectiu. Ara bé, com ho fem això? La idea seria fer una cursa "com cal", és a dir, la primera part més lenta que la segona i depenent de les sensacions, apretar més o menys. És una bona tàctica. A més, no recordo que fos una cursa amb massa pendents al final. Ja veurem, però aquesta estratègia sembla la més adecuada, tot i que el millor de tot serà pasar-s'ho bé en una altra bona matinal esportiva.

lunes, 6 de diciembre de 2010

MITJA MARATÓ DE MATARÓ: Millor marca a casa


Primer de tot, val a dir que li tenia moltes ganes a aquesta mitja que mai, per diferents raons, havia pogut córrer. Segon, que tot i l'esforç i els durs entrenaments no tenia gens clar on estava físicament. No havia pogut fer cap cursa de 10km, els ritmes d'entrenaments han estat els que han estat, però no he sabut mai si podria o no baixar d'1h30'. I tercer, me la vaig jugar amb una estratègia que, afortunadament, va sortir bé. M'explico.

El fet de córrer a casa va suposar un gran què pel que fa a una cosa que no sempre pots mirar massa, i és el fet del descans. Vaig tenir el luxe de dormir més de 8 hores, fins a dos quarts de nou. Aixecar-me tranquil, esmorzar una mica (suc, plàtan, barreta de cereals) i sortir sense presses i en moto, ja que tot i estar a 10 minuts caminant, la pujada fins a casa, a 1km de la sortida i "carregat" com sabia que estaria, s'hagués llarga i dura. La decisió va ser encertada.

L'escalfament el vaig fer suau. No volia "cansar-me". Sé que és important, però en una mitja no m'agrada cremar-me massa abans de sortir. Volia reservar forces, ja que les necessitaria. Tan descansat i tranquil anava que a tres quarts de 10 ja estava al punt de sortida. No sabia molt bé com aniria el tema dels calaixos (no n'hi havia) i volia estar al davant per marcar un fort ritme d'inici.

Aquesta va ser la meva estratègia. Arriscada, però sabia que podria funcionar. El recorregut el tenia al cap i coneixia totes les petites pujades i baixades, però també cal dir que és una mitja força plana, la qual cosa ajuda i molt. Els primers km van ser de posicionament. Buscava un bon ritme, massa alt fins i tot, però l'objectiu era guanyar temps. Pràcticament un minut en els primers 5km de més o menys baixada (a excepció dels primers 500 metres). Total, ho vaig clavar i vaig fer 19:59. Ja tenia un minut de marge per al final de la cursa.

La segona part de la mitja transcorre pel litoral de la ciutat, ja sigui pel passeig marítim o per la nacional. L'únic "perill" és el vent, però com que el recorregut és d'anada i tornada, el que guanyes cap una direcció ho perds per l'altre. El vent, afortunadament, no va ser gaire fort. Hem viscut dies horrorosos entrenant "gràcies al vent". Els següents 5km no tenia intenció d'anar tan ràpid, la veritat. Mantenint-me en els 4:10, o fins i tot 4:15 em servia per arribar, justet, a la hora i mitja. Però, imprudent de mi, tan sols vaig perdre 33 segons del ritme de 4' el minut. Per tant, km 10, 40:32 (20:33 el parcial, a 4:06"). La cursa es mantenia completament plana fins el km 19,5, però quedava la part dura d'aguantar el ritme, de saber si aguantava o no. El següents 5km es van fer més durs, però no van ser horribles: 1h01:31 amb un parcial de 21:00. Ja anava a 4:12. Mentalment, jo m'anava animant i buscava el referent del km 17 o 18. Mantenir el ritme fins aquest km era la meva obsessió. Els últims km sabia que els podia fer amb els c... o això esperava. Tocava patir, però jo ja feia els meus càlculs. Pel km 18 sabia que encara que ho fes molt malament en els últims 3km (a 5:00 el km per exemple), l'objectiu de baixar d'1h 30 estava al sac. Les cames pesaven i el ritme baixava per moments. Els que havien triat l'estratègia més conservadora i lògica, de mantenir ritmes o d'anar en progressió m'anaven superant, però jo sabia que encara quedaven (poques) però algunes forces.

La terrible pujada, que faig un cop per setmana en entrenaments, va ser dura, com sempre. Potser una mica més perquè ja havia fet gairebé 20km, però estava dins de la lògica de la meva cursa. Mirava el crono i sabia que ho aconseguiria, però sabia per quant. El crono oficial va marcar 1:23:22 al km 20 (21:51 el parcial, és a dir, a 4:22 incloent 500 metres de pujada a 4:50 ben bé o prop de 5'). L'últim km és un pèl "punyetero" perquè no te n'adones però continues pujant, poc, però puges. L'horitzó, però, de l'arribada, permetia treure forces d'on, ara sí, gairebé no n'hi havia. 4:39 el km i 97 metres finals i veure que baixava en gairebé 2 minuts la meva millor marca personal em donaven una satisfacció terrible. 1:28:01. Fantàstic. No m'esperava tant, la veritat. Lloc a la classificació, perquè quedi constància escrita, 311, el 151è de la meva categoria (M3, per als nascuts entre el 1971 i el 1980).

Vaig veure la Maria Vasco. "Pedazo marcón" la tia. 1:22:15, quarta de la general, amb parcials de 19:20 gairebé clavats tots. El Pol Guillén, "pedazo de atleta" i millor persona es va fer amb el primer lloc amb un crono de 1h06:48. El gran temps de l'Ernest Crespo http://runnec.blogspot.com/ 1:29:43 em va alegrar també molt. Felicitats!